Absència i Set

Un somni, dos somnis
un altre somni, somnis d'ulls tancats,
incontrolables, "demolition dreams they said".
Temps...
massa com per seguir així
poc com per haver deixat de sentir
sentir, fet que no té opció
acció que no té tria.
L'única llum, l'espelma del costat
l'únic descans, la mort.
I el llit?
El llit només és un medi,
un carril, una via, una guia
per accedir al mateix moment, al mateix dolor.
No vull adormir-me, em fa por,
perquè sé que un cop dins
em faràs el que voldràs,
sense pietat, una i una altra vegada,
fins que el subconscient envaeixi al conscient.
"Però tranquil amic meu,
un cop et despertis, tard o d’hora, 
t'adormiràs altre cop,
i tornarà a passar, tornaré a venir".
Un somni, dos somnis,
un altre somni, somnis d'ulls cremats
per haver mirat tant el Sol,
somnis de llavis tallats
per haver provat l'elixir de la vida,
somnis de cors apagats
per haver estimat quan no tocava,
somnis de consciències trencades
per no haver valorat el més preciat del món.

Merda, se m'ha acabat la "Neutrina de Colores"...
Ni una sola llauna...
Aquesta serà una nit molt llarga...