És un joc al que m'agrada jugar:
De nit, quan més tard millor
sobretot, després d'un dia d'aquells de merda
Al volant, quan més flueixen els pensaments.
Música suggerent, però fluixeta, vull sentir el motor.
La recta, buida, jo i una fila de semàfors verds
som els únics en 1000 metres
Prioritat i calma,
en quarta, poc gas
i els vaig passant, d'un en un,
i més pensaments m'atravessen
per a cada intersecció creuada.
Anàlisi exhaustiu de tot allò fet,
de cada moment en el que he participat,
de cada acció que no ha provocat la reacció esperada.
Cal considerar altres vies? Tot i que
de fet, he estat en la meva línia.
Per fi la senyal! Ara és el moment.
A 20 metres, un en àmbar.
A tercera passant per doble embrague
i gas a fons
L'adrenalina puja de voltes,
de 3000 a 5000 per minut comença el show
A punt de tallar injecció passo per sota del primer
i es posa vermell... merda, massa ràpid.
Calma, el següent, a 50 metres
en àmbar i després vermell.
Quarta i a fons altre cop
Ara sí. Vermell des de fa segons.
Ràbia com a sentiment
s'acumula a les meves mans
que apreten fort la direcció.
Interseccionant a esquerres
veig una llum que s'acosta pel perfil.
Un somriure se m'escapa
i la cara de la persona menys esperada
de fons a la meva ment...
L'impacte és més sorollós de lo esperat.
com sempre.
9 voltes de campana
amb el cap enclastat a un vidre
que es rebenta a trossets afilats.
Ingravidesa seguida d'una gran hòstia
i per acabar, l'olor de goma cremada.
Surto per la porta (o el que en queda d'ella)
sangrant com sempre, del mateix color.
...Ojalà poguèssis sentir el que jo he sentit...
La dona de les llums que venien pel perfil
plora desconsolada, imbècil!
No se n'adona
que acaba de viure la millor experiència
de la seva vida de merda.
La cara d'abans, segueix on estava
dins de la meva ment.
Caminant me'n vaig a cap a casa
a somiar que tot és més fàcil.
No ho sabies? La "Neutrina de Colores" va de puta mare com a combustible...
