Seguim caminant sempre,
cada dia més aprop de l'unica veritat absoluta
i lo important potser no és propiament el final,
sinò com hi arrivem,
sí això és el que de veritat importa.
Quan la vida ens somriu ens n'hem d'adonar,
i quan tot és fosc també, a la merda quan tot es fosc!
Tot allò opac es torna transparent amb el temps,
be, a molts ens ha passat algun cop.
Gairebé 6 mesos
des de que tot va tornar a ser tot
des de que se què hi he vingut a fer aqui.
Potser sí, son molts díes,
i ens anem coneixen les manies,
l'un de l'altre,
però no és això el que sento,
quan mirar els teus ulls es torna una addició
(soc un addicte)
be de fet ho he estat sempre,
no se que tenen que hipnotitzen,
be de fet si que ho sé el que tenen,
que són preciosos
i que n'estic enamorat,
sí de tu sí!
Mare de deu que cada cop que em fas un petó
aniria a la teva mare i ni faria jo un de ben fort
per la filla tant guapa i tant ben parida que té!
Que més igual si ens contestem malament,
l'un a l'altre,
res d'això ens treurà mai el que hem viscut i el que estem visquent,
res d'això ens treurà mai lo molt que ens estimem,
per tots aquests mesos,
per avui
i per tots els que han de venir
testimu petita!
