Avui és un dia especial,
i ho és perquè
tots els dies al teu costat
ho són.
La data d'avui és per
recordar-nos
que el camí recorregut
ha estat tant bo com el que queda per recórrer
Fem-lo a poc a poc,
que el paisatge de fons
m'agrada,
et queda espectacular!
Sé que no soc ni seré
escriptor,
ni poeta ni músic,
i tampoc sé dibuixar
El que si sé és que soc pobre,
i m'encanta ser-ho,
doncs és així
que té sentit
regalar-te la paraula T'ESTIMO
mil poesies mal escrites i una cançó,
i un dibuix d'un cor ben gran i vermell
(per a que te'l pengis a la paret de l'habitació)
També et regalo la nostra terra,
que no és promesa, és real,
el vent dels diumenges al matí
i la olor després de la pluja
Et regalo passejar pel mig del bosc
humit i encantat, ple d'innocència
creuant-se al nostre davant.
I una nit sota les estrelles,
milions d'estrelles!
sota la llum de la lluna,
que també és teva!
Tot, t'ho regalo tot.
Et regalo la meva vida,
i tot allò que al veure-ho,
olorar-ho o sentir-ho
em deixa parat
gaudint de cada fracció de segon,
de cada centímetre i de cada color,
doncs és el que em provoques
quan somrius al meu costat...
Neutrina de Colores | Segundo Aniversario | SpringHappiness edition.
Neutrina de Colores
domingo, 21 de abril de 2013
domingo, 23 de septiembre de 2012
High Speed
...Can anybody fly this thing?...
és més dur des de fa setmanes, més difícil,
saber on anem, saber perquè hi anem,
així?
o qui sap com...
no m'aixeco, em quedo tapat pel nordic,
un altre dia on quatre maleducats exigiran,
amb ansietat i despreci,
el seu sopar
més mirades, i més silenci,
silenci que ens trenca, silenci que
malgrat tot el que hem viscut,
no aconseguim desfer.
sé qui soc i com soc,
conec els meus deutes, i als meus deutors.
El que no tinc tanc clar és
si ells em coneixen a mi
...sembla que no...
...before my head explodes...
m'agradira haver-ho fet millor,
el pitjor dels dolors sempre és aquest,
la sentència que m'espera,
cadena perpetua
una cadena que pesa i apresa,
restringint els moviments,
ofegant la confiança,
recargolant els sentits
....can please anybody stop this thing?
...before my head explodes...
m'agradaria haver sigut millor,
ets mereixedora
de les coses més boniques del món,
però... i jo?
...we've been living live inside a bubble...
...m'agradaria no haber-te fet mal...
em sento com un extrany,
després de tant,
sento que ja no saps qui soc,
que s'apaga...
al mig de la confusió més absoluta,
implacable i penetrant,
densa, opaca i fosca,
tinc i seguiré tenint molt clara
una cosa:
...testimo...
...ColdNeutrina | Play colors | Play feelings...
és més dur des de fa setmanes, més difícil,
saber on anem, saber perquè hi anem,
així?
o qui sap com...
no m'aixeco, em quedo tapat pel nordic,
un altre dia on quatre maleducats exigiran,
amb ansietat i despreci,
el seu sopar
més mirades, i més silenci,
silenci que ens trenca, silenci que
malgrat tot el que hem viscut,
no aconseguim desfer.
sé qui soc i com soc,
conec els meus deutes, i als meus deutors.
El que no tinc tanc clar és
si ells em coneixen a mi
...sembla que no...
...before my head explodes...
m'agradira haver-ho fet millor,
el pitjor dels dolors sempre és aquest,
la sentència que m'espera,
cadena perpetua
una cadena que pesa i apresa,
restringint els moviments,
ofegant la confiança,
recargolant els sentits
....can please anybody stop this thing?
...before my head explodes...
m'agradaria haver sigut millor,
ets mereixedora
de les coses més boniques del món,
però... i jo?
...we've been living live inside a bubble...
...m'agradaria no haber-te fet mal...
em sento com un extrany,
després de tant,
sento que ja no saps qui soc,
que s'apaga...
al mig de la confusió més absoluta,
implacable i penetrant,
densa, opaca i fosca,
tinc i seguiré tenint molt clara
una cosa:
...testimo...
...ColdNeutrina | Play colors | Play feelings...
viernes, 14 de octubre de 2011
Seguim caminant
Seguim caminant sempre,
cada dia més aprop de l'unica veritat absoluta
i lo important potser no és propiament el final,
sinò com hi arrivem,
sí això és el que de veritat importa.
Quan la vida ens somriu ens n'hem d'adonar,
i quan tot és fosc també, a la merda quan tot es fosc!
Tot allò opac es torna transparent amb el temps,
be, a molts ens ha passat algun cop.
Gairebé 6 mesos
des de que tot va tornar a ser tot
des de que se què hi he vingut a fer aqui.
Potser sí, son molts díes,
i ens anem coneixen les manies,
l'un de l'altre,
però no és això el que sento,
quan mirar els teus ulls es torna una addició
(soc un addicte)
be de fet ho he estat sempre,
no se que tenen que hipnotitzen,
be de fet si que ho sé el que tenen,
que són preciosos
i que n'estic enamorat,
sí de tu sí!
Mare de deu que cada cop que em fas un petó
aniria a la teva mare i ni faria jo un de ben fort
per la filla tant guapa i tant ben parida que té!
Que més igual si ens contestem malament,
l'un a l'altre,
res d'això ens treurà mai el que hem viscut i el que estem visquent,
res d'això ens treurà mai lo molt que ens estimem,
per tots aquests mesos,
per avui
i per tots els que han de venir
testimu petita!
cada dia més aprop de l'unica veritat absoluta
i lo important potser no és propiament el final,
sinò com hi arrivem,
sí això és el que de veritat importa.
Quan la vida ens somriu ens n'hem d'adonar,
i quan tot és fosc també, a la merda quan tot es fosc!
Tot allò opac es torna transparent amb el temps,
be, a molts ens ha passat algun cop.
Gairebé 6 mesos
des de que tot va tornar a ser tot
des de que se què hi he vingut a fer aqui.
Potser sí, son molts díes,
i ens anem coneixen les manies,
l'un de l'altre,
però no és això el que sento,
quan mirar els teus ulls es torna una addició
(soc un addicte)
be de fet ho he estat sempre,
no se que tenen que hipnotitzen,
be de fet si que ho sé el que tenen,
que són preciosos
i que n'estic enamorat,
sí de tu sí!
Mare de deu que cada cop que em fas un petó
aniria a la teva mare i ni faria jo un de ben fort
per la filla tant guapa i tant ben parida que té!
Que més igual si ens contestem malament,
l'un a l'altre,
res d'això ens treurà mai el que hem viscut i el que estem visquent,
res d'això ens treurà mai lo molt que ens estimem,
per tots aquests mesos,
per avui
i per tots els que han de venir
testimu petita!
lunes, 1 de agosto de 2011
...Ets tu...
Ets tu,
Ets tu quan et miro,
evident a simple vista no?
Que va, significa massa,
massa com per quedar-se en una sola frase.
El text llisca i flueix el sentit.
Ets tu,
Son els teus ulls
que em fregeixen les neurones
al fer-me veure
que tot és bonic al món,
i que per més malament que vagin les coses
sé que m'arrancarás el millor somriure
(no ho malinterpretis, tot va perfecte ;) )
I quin somriure el teu,
que uniria al món sencer
sota una sola bandera,
només bondad i felicitat.
El conflicte i l'interés desapareixeria,
tot fum
el mateix fum que es despendria
de la combustió de tots els bitllets del món.
No ens farien falta els diners.
Tu, i també tu, i la teva manera de ser,
que em fa creure cegament
que no es possible
que existeix la maldad,
ni l'odi
que no es possible
que existeixi la tristesa,
ni el rencor.
La paraula venjança no surt al diccionari,
ni fam, ni guerra, ni assassinat, ni destrucció,
tot termes buits
Ets tu,
és el teu cabell,
és la teva olor,
són els teus llavis,
és la manera amb la que m'abraces,
és la manera amb la que em mires
és per com em fas riure,
i per com em fas ser jo,
sense pors, sense amagar res,
sense que m'importi res més.
Ets tu i mil vegades tu...
Soc un egoísta...
El bo i millor del món,
només ho vull per mi...
però més igual anar a l'infern
si et tinc al meu costat, ja ho és tot.
Més igual la mort,
si en vida puc sentir
el que tant fort sento per tu.
Com a princpal director i únic empleat
de l'empresa "Neutrina de Colores™"
tinc el plaer d'aunciar-vos el nou llançament de:
"Neutrina de Colores Sabor Amor®"
Ets tu quan et miro,
evident a simple vista no?
Que va, significa massa,
massa com per quedar-se en una sola frase.
El text llisca i flueix el sentit.
Ets tu,
Son els teus ulls
que em fregeixen les neurones
al fer-me veure
que tot és bonic al món,
i que per més malament que vagin les coses
sé que m'arrancarás el millor somriure
(no ho malinterpretis, tot va perfecte ;) )
I quin somriure el teu,
que uniria al món sencer
sota una sola bandera,
només bondad i felicitat.
El conflicte i l'interés desapareixeria,
tot fum
el mateix fum que es despendria
de la combustió de tots els bitllets del món.
No ens farien falta els diners.
Tu, i també tu, i la teva manera de ser,
que em fa creure cegament
que no es possible
que existeix la maldad,
ni l'odi
que no es possible
que existeixi la tristesa,
ni el rencor.
La paraula venjança no surt al diccionari,
ni fam, ni guerra, ni assassinat, ni destrucció,
tot termes buits
Ets tu,
és el teu cabell,
és la teva olor,
són els teus llavis,
és la manera amb la que m'abraces,
és la manera amb la que em mires
és per com em fas riure,
i per com em fas ser jo,
sense pors, sense amagar res,
sense que m'importi res més.
Ets tu i mil vegades tu...
Soc un egoísta...
El bo i millor del món,
només ho vull per mi...
però més igual anar a l'infern
si et tinc al meu costat, ja ho és tot.
Més igual la mort,
si en vida puc sentir
el que tant fort sento per tu.
Com a princpal director i únic empleat
de l'empresa "Neutrina de Colores™"
tinc el plaer d'aunciar-vos el nou llançament de:
"Neutrina de Colores Sabor Amor®"
sábado, 23 de julio de 2011
...Bon Voyage! my friend...
Te has ido para no volver
es lo que creo
y en parte
me alegro por ti
y en parte
me entristezco yo
las cosas no son fáciles sin ti aquí
hay cosas que simplemente ya no son
aunque, sin ánimo de hacerte sentir culpable
te deseo todo lo mejor, que es de merecer para ti
17 años juntos, como no voy a echarte de menos,
quizá no siempre juntos juntos, pero sí juntos tú ya sabes
me permito el lujo de decir que
creo que te conozco mejor de lo que piensas.
En verdad, ya lo debes saber,
aunque lo que quizá no sabías
es que me había parado a pensar en ello
adjetivos faltan, atributos incluso te sobran,
la lista saturaría el servidor sin duda,
pero de todos ellos
diré uno al azar:
...observación...
eso es lo que creo.
Igual piensas, que mierdas está diciendo...
No estoy descarrilando demasiado el puto tren.
Creo que siempre observas detenidamente a la gente
frente a las situaciones a las que estos se encuentran,
así los conoces,
cazas su comportamiento
y luego, te das cuenta que cada X personas
se repite un mismo tipo de conducta,
estableces patrones y al final,
las conclusiones salen solas.
Con todo este conocimiento en tu poder
consigues manejar y llevar a tu gusto
todo tipo de relaciones interhumanas,
y al final, nos encandilas a todos.
Verdaderamente, debajo de eso, también está tu verdadero tú,
un tú que pocos conocemos, pero es lo que
te hace realmente especial.
...Extrema bondad diría yo...
Perdona si estoy desvelando demasiados secretos,
o por si lo contrario, estoy metiendo la pata hasta el fondo...
Conversaciones existenciales a largas horas de la noche
dentro de un coche
(banales también)
en un ambiente ahumado,
aspirando luces de neón
y derramando música en full bass
netsky y pendulum, como artistas invitados,
que grande...
Has conseguido ser nuestro máximo consejero...
Nos conoces tan bien,
que en tiempos de miseria personal,
de miedo autoexistencial,
y de brutal destripamiento
de sentimientos personales,
tu has estado allí
induciéndonos a una simulación
de nuestro propio error,
y luego, nos conduces a nuestro propio resurgir,
al darnos cuenta, gracias a ti, de quién somos en realidad
y a donde vamos.
...Conoces nuestro destino...
Pero, quién nos va a aconsejar ahora?
Quién va a escuchar nuestra mierda de basura cerebral?
Quién nos guiará en medio del umbral
que separa la locura de la realidad,
la bondad de la maldad,
y de lo tolerable y lo intolerable.
Quién?
Para muchos... en realidad para pocos de nosotros (y no es algo malo, al contario), eres un guía,
y no me refiero a muchos de tus hábitos con los que a veces discrepo
(sabes a qué me refiero?)
sino, en algo mucho más profundo
de lo que son los hábitos,
las acciones
y demás mierda superficial
Quién nos hará de guía?
Aunque si lo pensamos bien, la pregunta correcta sería:
I quién te ayuda a ti? Quién te guía a ti?
Quién te hace de consejero
en tus más profundas deliberaciones
y diarreas mentales?
Quién te caza a ti más que nadie en el mundo,
quién te comprende a ti como no lo hace nadie?
La respuesta amigo mío, (que tu ya la sabes des de hace casi cuatro años),
está ahora en Londres.
Es por eso que me alegro mucho
de que estés allí :)
Estas pocas palabras, son mi forma de despedirme de ti,
no para siempre eso está claro,
pero si para esta larga distancia.
Creo que el último día que nos vimos,
no nos atrevimos a decir todo lo que nos hubiese gustado decir,
todo lo que de verdad sentíamos,
porqué hubiese sido mucho más doloroso...
Hasta pronto, amigo... HERMANO
Un beso y un abrazo para ti y Marina. Os quiero!
es lo que creo
y en parte
me alegro por ti
y en parte
me entristezco yo
las cosas no son fáciles sin ti aquí
hay cosas que simplemente ya no son
aunque, sin ánimo de hacerte sentir culpable
te deseo todo lo mejor, que es de merecer para ti
17 años juntos, como no voy a echarte de menos,
quizá no siempre juntos juntos, pero sí juntos tú ya sabes
me permito el lujo de decir que
creo que te conozco mejor de lo que piensas.
En verdad, ya lo debes saber,
aunque lo que quizá no sabías
es que me había parado a pensar en ello
adjetivos faltan, atributos incluso te sobran,
la lista saturaría el servidor sin duda,
pero de todos ellos
diré uno al azar:
...observación...
eso es lo que creo.
Igual piensas, que mierdas está diciendo...
No estoy descarrilando demasiado el puto tren.
Creo que siempre observas detenidamente a la gente
frente a las situaciones a las que estos se encuentran,
así los conoces,
cazas su comportamiento
y luego, te das cuenta que cada X personas
se repite un mismo tipo de conducta,
estableces patrones y al final,
las conclusiones salen solas.
Con todo este conocimiento en tu poder
consigues manejar y llevar a tu gusto
todo tipo de relaciones interhumanas,
y al final, nos encandilas a todos.
Verdaderamente, debajo de eso, también está tu verdadero tú,
un tú que pocos conocemos, pero es lo que
te hace realmente especial.
...Extrema bondad diría yo...
Perdona si estoy desvelando demasiados secretos,
o por si lo contrario, estoy metiendo la pata hasta el fondo...
Conversaciones existenciales a largas horas de la noche
dentro de un coche
(banales también)
en un ambiente ahumado,
aspirando luces de neón
y derramando música en full bass
netsky y pendulum, como artistas invitados,
que grande...
Has conseguido ser nuestro máximo consejero...
Nos conoces tan bien,
que en tiempos de miseria personal,
de miedo autoexistencial,
y de brutal destripamiento
de sentimientos personales,
tu has estado allí
induciéndonos a una simulación
de nuestro propio error,
y luego, nos conduces a nuestro propio resurgir,
al darnos cuenta, gracias a ti, de quién somos en realidad
y a donde vamos.
...Conoces nuestro destino...
Pero, quién nos va a aconsejar ahora?
Quién va a escuchar nuestra mierda de basura cerebral?
Quién nos guiará en medio del umbral
que separa la locura de la realidad,
la bondad de la maldad,
y de lo tolerable y lo intolerable.
Quién?
Para muchos... en realidad para pocos de nosotros (y no es algo malo, al contario), eres un guía,
y no me refiero a muchos de tus hábitos con los que a veces discrepo
(sabes a qué me refiero?)
sino, en algo mucho más profundo
de lo que son los hábitos,
las acciones
y demás mierda superficial
Quién nos hará de guía?
Aunque si lo pensamos bien, la pregunta correcta sería:
I quién te ayuda a ti? Quién te guía a ti?
Quién te hace de consejero
en tus más profundas deliberaciones
y diarreas mentales?
Quién te caza a ti más que nadie en el mundo,
quién te comprende a ti como no lo hace nadie?
La respuesta amigo mío, (que tu ya la sabes des de hace casi cuatro años),
está ahora en Londres.
Es por eso que me alegro mucho
de que estés allí :)
Estas pocas palabras, son mi forma de despedirme de ti,
no para siempre eso está claro,
pero si para esta larga distancia.
Creo que el último día que nos vimos,
no nos atrevimos a decir todo lo que nos hubiese gustado decir,
todo lo que de verdad sentíamos,
porqué hubiese sido mucho más doloroso...
Hasta pronto, amigo... HERMANO
Un beso y un abrazo para ti y Marina. Os quiero!
martes, 14 de junio de 2011
(...)
agujas milimétricas
retropropulsadas
son notas en el viento
se clavan en un fino lienzo
que cede y rompe
aún así
no hay nada que entender
solo palabras sin sentido
¿nunca va a llover a gusto de nadie?
paréntesis en medio de la felicidad
retropropulsadas
son notas en el viento
se clavan en un fino lienzo
que cede y rompe
aún así
no hay nada que entender
solo palabras sin sentido
¿nunca va a llover a gusto de nadie?
paréntesis en medio de la felicidad
domingo, 22 de mayo de 2011
22
Te pido perdón,
y no es un mal empezar,
por todo aquello
que te ha y te va a decepcionar de mi.
Que las intenciones nunca cuentan
aunque sean las mejores del mundo,
no son hechos,
no son reales, son solo humo, verdad?
QUE TE QUIERO,
eso sí es un hecho
eso sí es real
y lo seguirá siendo
mientras el corazón siga latiendo
El corazón, el mejor de todos,
incluso cuando la mente,
el más complejo y sabio,
desfallece y abandona
ahí está siempre el corazón,
incansable, fuerte,
tirant endavant
Pregúntate, cómo lo sabrá él
que cuando te acercas
aumenta la presión,
bombea más rápido
intentando salirse de su cavidad
para poder rozarte
Aún siendo ciego
sabría que estas ahí
Será por eso que le asociamos el amor a él
sentimiento más grande de todos
más potente, más increíble
y el más peligroso.
Arma de doble filo.
me da igual
rajarme y destrozarme
no me importa,
si consigo antes
otro beso tuyo,
puesto que esa cosita
que invade
en el momento más preciado
no es equiparable a nada más
en todo el mundo
Vale la pena
si es que existe alguna pena a tu lado
si es que existe algún valor tan elevado
capaz de contener esto.
No, no existe, no existe suficiente
Esto va más allá
con solo mirarte
Dónde encontraríamos algo similar?
en las drogas? bah, burdo intento
de imitar el éxtasi permanente
que sentimos ahora.
Somos un bonito prólogo
de la mejor historia jamás contada.
Inconveniente? el prólogo no suele leerlo mucha gente
eso sí es una pena.
Vamos a empezar el capítulo 1
Y vamos a olvidarnos del invento del tiempo
porqué es una mierda de invento.
Pasa rápido cuando estas
y lento cuando no.
11 canciones han sonado mientras escribía esto
11 párrafos tiene
y 11 veces he llorado de felicidad
11 personas pensarán que exagero
más de 11 sabrán que no
(Consejo: lee esto con una bonita canción de fondo)
11 es la mitad de 22
te dejo la otra mitad a ti :)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)